Clàssics

El senyor del bigoti ben poblat posat en peus a la graderia del Bernabeu. Tots els barcelonistes exultants celebrant l'aclaparadora victòria a la "capital del imperio" des de cada racó de mòn i un Ronaldinho exuberant mostrant a l'univers futbolístic que els genis de l'esport queden gravats per sempre més a les retines dels seus coetanis, igual que els avis recorden els retalls de Kubala o les embranzides de Pelé o Distefano. Independentment dels agosarats somnis cinematogràfics d'un o del desmesurat ego o traicions dels altres. Independentment, també, de les famoses bacanals de Ronaldinho a la suitte principal del Juan Carlos I. Quan un jugador és un geni en el que fa cal que li ho reconeguem. I avui he evocat Ronaldinho arrel d'un rumor que es deixa sentir per la ciutat des de fa temps i que es posa en boca d'Iniesta. Segons aquest, tres dies abans del famós clàssic al Bernabeu, Ronaldinho va trucar per teléfon a Andrés a les tres de la matinada tot explicant que es sentia molt neguitós i no podia dormir. En la breu conversa nocturna el brasiler va confesar a Iniesta que a final de temporada marxaria a jugar al Madrid i que confiava plenament en ell per a que li guardés el secret.

Segons Andrés, en els entrenaments posteriors un silenci extrany es deixava sentir en el vestidor de can Barça. Finalment i ja als budells del Bernabeu Ronaldinho es va dirigir a tot l'equip i va explicar que aquell grup era meravellós i poderós, que era una familia unida i forta i que es sentia orgullós d'estar allí. Acte seguit va comentar com en els dies anteriors havia anat trucant a la majoria de membres del equip explicant que anava a jugar al Madrid i que necessitava que li guardessin el secret i absolutament ningú havia revelat res. Exultant els va comentar que un equip amb aquell nivell de compromís humà no podia fallar i després d'agrair a  tothom va reclamar que sortíssin al camp a escombrar al "realísimo". La resta de la història ja la coneixem: un dels clàssics mes memorables del Barça, el Bernabeu posat en peus rendit a la màgia d'un joc estelar, dos golassos de Ronaldinho i aquell senyor del bigoti, emblema del fair play que mai no ens podrem treure del cap.